Producció 13
Georg Friedrich Händel (1685-1759).
Va néixer a la localitat saxona de Halle (Alemanya) el 1685. Viatjà molt pel seu país, però va ser a Itàlia on va completar la seva formació, on es va instal·lar el 1706. Allà va conèixer i assimilar les músiques de Corelli, Scarlatti i Vivaldi. Després dels èxits de les seves primeres obres es traslladà a Londres el 1719. Allà va fundar l’Acadèmia Real de la Música i va triomfar plenament amb òperes italianes, però de rigor germànic: Juli Cèsar, per exemple.
Degut a la influència anglesa es va decantar cap al gènere musical de l’oratori, el qual, escrit en anglès, consisteix en una gran epopeia on es narra amb llenguatge grandiós i melodies elegants la Història Sagrada. S’intercalen grans i solemnes parts corals, i l’orquestra inclou, sobre la base de violins, tot tipus d’instruments. Les obres més conegudes són: Israel a Egipte, El Messies, Judas Macabeu o Jeftè.
La seva obra es completa amb nombroses composicions instrumentals: concerts per a orgue i orquestra, que ell mateix interpretava davant del públic; concerts per tocar a l’aire lliure, com la seva Música Aquàtica, o la seva Música per a uns focs artificials.
The Ways of Zion Do Mourn. Funeral Anthem for Queen Caroline HWV 264.
Quan va morir Guillermina Carolina Carlota de Brandenburg-Ansbach (1683-1737), Anglaterra va perdre a una reina molt estimada. Emperò, aquesta pèrdua, significà quelcom més per a Händel, se n’anava una amiga, una confident, una mecenes... La seva fou una amistat que perdurà al llarg de més de trenta anys. Carolina va créixer a la cort de Sofia Carlota de Hannover, on segurament va mantenir el primer contacte amb l’autor el 1698. La música els va unir aleshores, ella tocava el clavecí mentre Händel composava les seves primeres obres.
L’any 1705 Carolina es va casar amb el nét de Sofia Carlota, l’aleshores príncep candidat al tron Jordi August. El 1727 el príncep succeí al seu pare en el tron, encarregant a Händel la composició de quatre nous himnes per a la cerimònia de coronació. Un d'ells fou Zadok, the Priest, que des d’aleshores s’ha interpretat en cada coronació.
Quan Carolina va morir, el 20 de novembre de 1737, Händel va rebre l’encàrrec de composar l’himne funeral, juntament amb extractes bíblics provinents dels llibres del profeta Jeremies, de Job, de Daniel, del Sirácides (o Eclesiàstic), de Salomó, del Salm 103 o de l'Epístola als Filipencs. Així va néixer l'Himne Funeral per a la Reina Carolina, compost per l’autor en una setmana. Tot i construir-se a partir de diverses fonts bíbliques, l’obra descriu de forma coherent la tristesa de Händel, les virtuts de la reina i l'esperança en el futur. Està compost per dotze números vocals de gran bellesa. De fet, agradà tant a l’autor, que posteriorment el va fer servir en el seu oratori Israel a Egipte (1739).
