Producció 2

 

Wachet auf, ruft uns Stimme, Cantata BWV 140. J.S. Bach
Wachet auf, ruft uns die Stimme (Desperteu, la veu ens crida), BWV 140, per a cor, quatre solistes i orquestra, és una de les cantates de Bach més famoses. Sol ser interpretada tant en el seu alemany original com en la varietat de traduccions angleses. Amb prou feines trobem, en el catàleg de Bach, cantates per als diumenges d’Advent,  ja que les poques que va poder escriure daten d’èpoques anteriors a la de Leipzig, com la que va passar a Weimar, on escrivia una cantata cada mes. Per altra banda, emperò, la temàtica de les celebracions d’aquests diumenges, relacionada amb la preparació per a la vinguda de Crist, coincideix de prop amb les dels últims diumenges de l’any litúrgic, alguns dels quals només apareixen en el calendari molt de tant en tant. El text d’aquesta cantata, basada en l'obra coral amb el mateix nom de Philipp Nicolai de l'any 1599, es basa és la paràbola de les deu verges de Mateu 25:1-13, una lectura que es planificava en l'epístola luterana d'aquell temps el vint i setè diumenge després de la Trinitat. A causa del fet que aquest diumenge només apareixia al calendari litúrgic els anys en què la Pasqua s'esdevenia el més aviat possible (entre el 22 i el 26 de març), la cantata era rarament representada. En vida de Bach només va sonar en
dues ocasions, el 1731 i el 1742.  Parts de l’obra: 1. Cor: Wachet auf, ruft uns Stimme (Desperteu-vos, ens crida la veu) 2. Recitatiu (tenor): Er kommt, er kommt (Ja ve) 3. Ària (duet de soprano i baix): Wenn kömmst du, mein Heil? (Quan vindràs,
Salvador meu?) 4. Coral: Zion hört die Wächter singen (Sió escolta el cant dels vigies) 5. Recitatiu (baix): So geh herein zu mir (Atansa't doncs cap a mi) 6. Ària (duet de soprano i baix): Mein Freund ist mein (El meu Amic és meu) 7. Coral: Gloria sei dir gesungen (Que la teva Glòria sigui cantada)  
Components:  Irene Mas, soprano, Waltraud Mucher, contralt, Jaume Roca, tenor, Miquel Company, baríton, Art Vocal Ensemble, Cor de Calvià, Orquestra de Cambra de Calvià, Llorenç Gelabert, director.  

Oratori de Nadal Op. 12 Camille Saint Saens  
L'Oratori de Nadal va ser escrit el 1858, quan Saint-Saëns tenia només 23 anys. L’obra comença amb un Preludi subtitulat "En l'estil de Sebastian Bach", fent referència a l'Oratori de Nadal de Bach. Aquest preludi d'obertura estableix un escenari per a la història del Nadal amb melodies que recorden escenes pastorals. En els moviments següents, els solistes fan torns per a representar personatges tan diferents com el narrador de la història o com l'àngel que anuncia el naixement de Jesús, mentre que el cor representat en multitud d'àngels cantant a la glòria del Senyor. L'últim moviment de la peça, que segueix el model francès antic de cançons de Nadal, és un himne de lloança de tota la creació en la presència de Déu.   
Parts de l’obra: 8. Preludi 9. Recitatiu i cor: Et Pastores erant - Gloria  10. Ària: Expectants expectavi Dominum (soprano) 11. Ària: Domine, ego credidi (tenor i cor) 12. Duet: Benedictus qui venit (soprano i baix) 13. Quare fremuerunt gentes (cor) 14. Trio: Tecum principium (soprano, tenor i baix) 15. Quartet: Alleluja (soprano, soprano, contralt i baix) 16. Quintet i cor: Consurge, Filia Sion (soprano, soprano, contralt, baix i cor) 17. Tollite hostias (cor)  
Components:  Irene Mas, soprano, Carme Garí, soprano, Waltraud Mucher, contralt, Jaume Roca, tenor, Miquel Company, baríton, Art Vocal Ensemble, Cor de Calvià, Orquestra de Cambra de Calvià, Arnau Reynés, orgue, Llorenç Gelabert, director.