Producció 5
«Ramon Llull: Mistica Musicae» (Visions musicals sobre el Llibre d'Amic e Amat)
Ramon Llull, filòsof, místic, teòleg, professor, missioner i escriptor que ens ha deixat l'obra més extensa mai produïda per un autor medieval. La seva importància com a figura destacada d'aquesta època i la seva influència en la cultura contemporània són inqüestionables. Realitzà la difusió del seu pensament a través de la seva obra.
Dins d'aquesta trobem el Llibre d'Amic e Amat (que forma part de Blanquerna), un text místic en el qual es representa la relació entre l'Amic (figura que representa l'home contemplatiu) i l'Amat (la representació de la figura espiritual i trascendent). El text conté una al·legoria o aforisme per cada dia de l'any. Els anys 2015-16 seran «els anys Llull», en commemoració del 700è aniversari de la seva mort.
Inspirada en alguns dels més bells aforismes d'aquest Llibre d'Amic e Amat ha nascut l'obra «Ramon Llull: Mysticum Musica» (Visions musicals sobre el Llibre d'Amic e Amat). Cada moviment de la peça pretén dotar a cada al·legoria escollida d'un entorn sonor inspirador; ser un vehicle per a la reflexió; transportar-nos a la mística de l'autor a través d'aquest llenguatge universal: la música. És per això que s'ha escollit l'instrument més directe, el més natural i immediat: la veu, capaç de transmetre tota la bellesa de les paraules d'aquest autor mallorquí universal. Alhora, el conjunt vocal anirà acompanyat per un conjunt orquestral que inclourà instruments antics que ens evocaran a l’època de Llull.
L'obra, d'aproximadament una hora de durada, està dividida en 10 moviments. Cadascun d'ells conté un fragment del llibre citat de Ramon Llull. Adjuntem el text que acompanyarà al llibret de mà del concert.
I Exordi i Pròleg: «Esdevenc-se, un dia, que l'ermità qui estava en Roma, segons que damunt havem dit, anà visitar los ermitans e els recluses qui eren en Roma, e atrobà que en alcunes coses havien moltes de temptacions per ço cor no sabien haver la manera qui es covenia a llur vida; e pensà que anàs a
Blanquerna ermità que li faés un llibre qui fos de vida ermitana, e que per aquell llibre pogues e sabés tenir en contemplació, devoció, los altres ermitans. Estant un dia Blanquerna en oració aquell ermità venc a la cel·la de Blanquerna e pregà'l del llibre damunt dit. Molt cogità Blanquerna en qual manera faria lo llibre ni de qual matèria»
II «Demanà l'amic a son amat si havia en ell nulla cosa romasa a amar; e l'amat respòs que ço per què l'amor de l'amic podia muntiplicar, era a amar»
III «Plorava l'amic e deia: - Tro a quant de temps cessaran tenebre en lo món, per ço que cessen les carreres infernals? Ni l'aigua, qui ha en costuma que decórrega en enjús, quan serà l'hora que haja natura de pujar a ensús? Ni els innocents quan seran més que els culpables?»
IV «Demanà l'amat a l'amic: - Has membrança de nulla cosa que t'haja guardonat, per ço cor me vols amar? - Hoc, per ço cor enfre los treballs e els plaers que em dones, no en faç diferència.»
V «Demanà l'amic a l'enteniment e a la volentat qual era pus prop a son amat; e corregueren ambdós, e fo ans l'enteniment a son amat que la volentat.»
VI «Malalte fo l'amic, e pensava'n l'amat: de mèrti lo peixis, e ab amor l'abeurava, e paciència lo colgava, d'humilitat lo vestia, ab veritat lo metjava.»
VII «Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amic, qui és l'alba; e los aucells feniren llur cant, e l'amic morí per l'amat en l'alba.»
VIII «Tocava l'amic a la porta de son amat ab colp d'amor, esperança. Oïa l'amat lo colp de son amic ab humilitat, pietat, paciència, caritat. Obriren les portes deïtat e humanitat, e entrava l'amic veer son amat»
IX
«Estava l'amic tot sol, sots l'ombra d'un bell arbre. Passaren hòmens per aquell lloc, e demanaren-li per què estava sol. E l'amic respòs que sol fo com los hac vists e oïts, e que d'abans era en companyia de son amat.»
X «Eguals coses son propinqüitat e llunyedat entre l'amic e l'amat; cor enaixí com mesclament d'aigua e de vi, se mesclen les amors de l'amic e l'amat; enaixí com calor e llugor, s'encadenen llurs amors; e enaixí com essència e ésser, se convenen e s'acosten.»
Carles Valls Pons, és compositor, director i pedagog. Ha realitzat els seus estudis a l'ESMUC, a la Facultat Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i actualment a Múnich. S'ha format musicalment de la mà de músics de renom internacional com Konrad von Abel, Jordi Móra, Pep Vila, Agustí Charles, Salvador Brotons, Ludovica Mosca... És professor al Conservatori del Liceu de Barcelona, d'on n'ha estat Cap de Departament de Matèries Teòriques. Com a compositor ha rebut diversos encàrrecs del Govern de les Illes Azores, de l'Institut Goethe de Barcelona, del Cor Monteverdi de Múnich i ha estat premiat amb el primer premi el Concurs de Composició de la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana. Ha dirigit diversos cors a Barcelona (Stella Polaris, Crescendo, Mos Cantars...). En la actualitat resideix a Múnich on amplia la seva formació musical.
