Producció 8

 

Mateu Fletxa el Vell (1481-1553)

Estudià segurament amb Joan Castelló, mestre de capella de la catedral de Barcelona. En 1523-25 fou mestre de capella de la catedral de Lleida, on havia estat cantor, i en el període 1544-48, mestre de capella de les infantes Maria i Joana, filles de l’emperador Carles V. Durant els anys que hom en descobreix l’activitat, sembla que tingué relacions amb el País Valencià. La seva actuació a la cort castellana el familiaritzà amb el repertori de músics hispànics i amb la música religiosa i profana francesa, germànica i italiana que executava la capella imperial. Les obres més importants de Fletxa són les Ensalades, entre les quals figuren El fuego, La bomba, La negrilla, La guerra, La justa, La viuda, Los chistes, Las cañas, El jubilate i El cantate. Els villancicos conservats de Fletxa a tres i a quatre veus mostren una tècnica contrapuntística notable. Algunes obres seves, entre les quals es destaca Què farem del pobre Joan?, foren transcrites per a veu i viola de mà. Li han estat atribuïdes determinades peces anònimes amb text català del Cançoner del duc de Calàbria.

Las Ensalades foren recopilades i publicades a Praga l’any 1581, pel seu nebot Mateu Fletxa “el Jove”, amb el título: “Las ensaladas de Flecha, maestro de capilla que fue de las Serenísimas Infantas de Castilla, Recopiladas por F. Matheo Flecha su sobrino, Abad de Tyhan y Capellán de las Majestades Caesareas, con algunas suyas y de otros autores, por el mesmo corregidas y echas estampar”.

Ensalades

“Y porque en la ensalada echan muchas yerbas diferentes, carnes saladas, pescados, azeytunas, conservas, confituras, yemas de huevos, flor de borraja, grageas y de mucha diversidad de cosas se haze un plato, llamaron ensaladas un genero de canciones que tienen diversos metros, y son como centones, recogidos de diversos Autores. Éstas componen los Maestros de Capilla, para celebrar las fiestas de la Natividad; y tenemos de los Autores antiguos muchas y muy buenas, como el molino, la bomba, el fuego, la justa”

Sebastián de Covarrubias

Tesoro de la lengua castellana o española

Madrid, 1611

Amb aquesta definició, Sebastián de Covarrubias, autor del monumental diccionari de principis del segle XVII, ens dóna la clau de les Ensalades: barreja de cançons, algunes d'elles populars i conegudes, enllaçades per altres textos musicals que serveixen de nexe d'unió, varietat d'idiomes, de versos i metres diferents, ritmes també diversos, i, en la part compositiva, ús de diferents procediments: tutti, solo, duo o contrapunt per a les parts més narratives, majoritàriament homòfon per a les cançons intercalades en la narració .

Per la temàtica dels seus textos les Ensalades s'agermanen majoritàriament amb el cicle nadalenc. Contenen històries explicades amb un llenguatge simple posant en escena a diferents personatges de la lírica tradicional, com a pastors, i de la història sagrada centrada en els successos del nadal: la Mare de Déu, Jesús, etc. Acaben amb una màxima en llatí, que escrita a l'estil d'un curt motet il·lustra el que podríem anomenar la moral de la història.

 

 

 

PROGRAMA

La Negrina

La Guerra

El Jubilate

 

ENSEMBLE 1595:

Enrique Sánchez, flauta

Toni Aznar, sacabutx

Josep Tatay, baixonet

Pere Caselles, baixó

Percussió: Lluís Segura

Narradora: Sabela Oliver

Director musical: Llorenç Gelabert, director